A gos flac, tot són puces… De veure la llum al final del túnel, a veure com una quimera l’opció de salvar la categoria. Són vuit els punts que els distancien el Tortosa Ebre dels llocs per a optar a la permanència a la categoria. I, tenint en compte que han de rebre els dos primers classificats al municipal Josep Otero -el Martorell i el Sant Cugat-, el panorama es complica encara més. Només han pogut guanyar tres partits esta temporada. Tots els ingredients són adversos per a continuar creient que poden sortir de la situació crítica que travessen, després d’acumular catorze jornades consecutives sense guanyar.
I, per a més inri, els àrbitres de la confrontació van ser crucials per a allargar el mal moment pel qual travessen els de Jordi Fabregat, que acabaria expulsat amb roja directa per les protestes del segon gol roig-i-blanc. També Peke va veure la roja, en un partit que va acabar amb tres expulsions -Genís Arrastraria la va rebre mentre calentava- i que agreuja encara més la situació dels de la capital del Baix Ebre de cara a la pròxima jornada.
El protagonisme negatiu de l’arbitratge es va concentrar en dos accions que van perjudicar els interessos tortosins al temps de descompte. Estes se van produir en només un minut: primer, un penal molt clar sobre Max Navarro, travat per darrere, que no es va assenyalar; tot seguit, un fora de joc inexistent de Mati que acabava en gol i que podia obrir un fil d’esperança. L’àrbitre ja l’havia xiulat quan l’assistent va aixecar la bandera. Esta decisió va provocar les protestes del conjunt tortosí i va derivar en les dos expulsions amb roja directa, que dixen encara més minvat el conjunt tortosí de cara al partit contra la FE Vilafranca d’este diumenge.
Fins aleshores, tot s’havia posat de cara per als tortosins: Cristian Valcárcel avançava l’equip al minut 21, després d’una passada de Buera, i així s’arribava al descans, i l’expulsió per joc perillós d’Ian Mateo dixava els del Garraf (penúltims classificats de la taula), en inferioritat amb 21 minuts per a disputar. Però, en una jugada sense entesa defensiva, arribava l’empat que ja seria definitiu.
